Ricard Espelt: "25A Decidim? Sí, però què?" - Opinió

I continuem la ronda d'opinió sobre les consultes populars i el 25A, per segon dia i després de l'èxit de visites al bloc d'ahir, amb Ricard Espelt, expert en les TIC i en la comunicació 2.0. És fundador i treballador de l'empresa Redall, Regidor de Noves Tecnologies i Promoció Econòmica i Comunicació de l'ajuntament de Copons i també vicepresident del Consorci per la Promoció Econòmica de l’Alta Anoia.

Aquesta entrada es fruït d’una col·laboració que m’ha demanat el Marc Piqué, fa un parell o tres de dies. Recentment l’han fet responsable de premsa i comunicació de la plataforma Sesgueioles decideix, que organitzen la consulta popular pel 25A a Sant Martí Sesgueioles, i per tal de crear una mica d’opinió i enfocar la darrera setmana de campanya una mica diferent (a tota l’Alta Segarra), em demana la meva opinió.

Ho faré sense embuts, però amb molts matisos i dubtes. Abans voldria destacar unes premisses que, sense dir res de nou, em serveixen de coixí per manifestar la meva opinió:



  • · Entenc el 25 d’abril, com a una jornada de participació ciutadana, per manifestar la voluntat de la ciutadania per decidir quelcom. En aquest cas, per avançar cap a un procés vers la Independència de l’Estat Espanyol.
  • · La societat catalana, com la majoria d’estructures socials és complexe i heterogènia, amb una llarga cua d’interessos.
  • · Els índex de desafecció política són alarmants. La legitimitat dels processos democràtics tradicionals cada cop són més qüestionats. Fem una ullada a l’anàlisi als índexs de participació i desafecció (2009, Fundació Campalans).
  • · La representativitat de la nostra democràcia és molt baixa. Els candidats i els representants som escollits pel partit.
  • · No estem acostumats a decidir i participar en processos de decisió reals. Molts dels intents fets han fracassat per la seva pròpia complexitat, pel baix nivell de participació o per la incapacitat de donar una resposta final.

Dret a decidir?

Evidentment. La societat ha de ser capaç d’organitzar-se per tal de manifestar la seva opinió sobre qualsevol cosa: només és una qüestió de massa crítica, com més membres més possibilitats d’aconseguir els objectius. De fet, la capacitat de la ciutadania organitzada per canviar les coses és molt gran. Actualment gràcies a les TIC ens trobem amb la possibilitat d’organitzar i mobilitzar la societat de forma més àgil i eficient que en temps pretèrits.

Qui?

Si ens fixem en els resultats de les primeres consultes ens adonarem de dues coses bastant evidents: índexs de participació prou alts però en termes globals força baixos (22,9%, tenint en compte +18 anys), mobilització d’un perfil determinat (Si 94,2%).

Què?

Decidir la independència de Catalunya. Complexe. Lògicament si pensem en una pregunta per mobilitzar una part important de la societat catalana, aquesta ho és. Però fins hi tot, els que voten que sí, són prou heterogenis, i prou partidistes (llegeixis electoralistes, si es vol), per assegurar-ne l’èxit.
Sóc partidari de decidir les petites coses, fer consultes i espais de participació de la realitat més propera, donar resposta a la participació, i per tant, generant menys desafecció.

Com?

La Consulta Popular mou gran quantitat del teixit associatiu del país. Moltes entitats mobilitzades, molts voluntaris, molts col·laboradors, molta il·lusió, molt de coratge, molta passió,… fantàstic! Però quin serà el següent pas? Què farem quan sapiguem que el 90% (o més) de la gent què ha anat a votar (1 de cada 4) diu que vol començar a engegar un procés per parlar de la Independència?
El 25 % de la gent que ha anat a votar ho fa de forma unitària? Si realment es comences un procés per la Independència tots seguirien el mateix camí? No hi hauria qui ho aprofitaria amb beneficis partidistes ? El 75% de la gent que no va a votar…no vol ser Independent? O hi ha que sí i pensa que aquest no és el camí? O tant els hi fa? O la gent aprofita el diumenge per fer altres coses?
De tot una mica. Complexitat.

Per què?

Per aproximar la gent a la participació i, per tant a decidir, s’ha de promoure un veritable diàleg obert, complexe, deliberatiu, amb els diferents matisos, transversal. S’han d’establir compromisos amb els participants, i s’ha de treballar per aconseguir-los. Complexitat.

Cal anar a votar pel Dret a Decidir? Sí, el Dret a Decidir, però molt més enllà de la Independència.


1 comentarios to "Ricard Espelt: "25A Decidim? Sí, però què?" - Opinió"

  • Complexitat, totalment d'acord.
    Però ningú mai ha dit que la cosa era fàcil, ni immediata.
    I amb això estic amb tu, pot ser que arribi el moment que la pregunta de la consulta sigui el de menys???
    I és el que dius, no estem acostumats a escollir, no ens deixen escollir, i d'aquí en podria ser un motiu d'aquests resultats tant baixos. Cal que ens ho creguem. Si hom s'ho creu, qui li farà descreuré?

Aquest bloc és...

La pàgina web creada per a coordinar el treball dels voluntaris que promouran la consulta per a la independència a Sant Martí Sesgueioles i per informar a tots els habitants del municipi.

Twitter

Followers