I avui ens arrila la opinió del primer municipi que va organitzar i tirar endavant una consulta popular a l'Alta Segarra. Joan Casamitjana, coordinador de la plataforma "Prats del Rei decideix", ens relata la seva experiència i la seva opinió de la organització d'un acte com aquest.

Quan comences un projecte que té com a finalitat una consulta democràtica, en aquest cas sobre la independència de Catalunya, no ets conscient al principi del pes que té. Existeix un entusiasme inicial i la sensació de què estàs fent el correcte i el que toca, certament. Ara bé, un cop acabat tot el procés, ja en la calma, l’anàlisi objectiu de tot l’esdeveniment et permet veure'n llur magnitud i rellevància.


Quan vam començar als Prats de Rei, existien molt dubtes; érem dels primers després d'Arenys i tot era força confús. Vam convocar una primera reunió, per copsar quines eren les intencions de la gent. Va ser sorprenent la resposta, ja que aquell dia ens vam reunir persones de diferents edats i motivacions. Aquesta diversitat i transversalitat ja ens feia entendre que el que estàvem a punt de començar no era una cosa qualsevol, no era quelcom que es mogués per interessos propis o polítics, sinó que responia a una voluntat clara de fer el millor per el nostre país a través d’un ideal tant maltractat com és la democràcia. D'aquella reunió tots en vam sortir amb un pensament inequívoc: s'ha de fer! Teníem la sensació de que exercíem un dret democràtic, però sobretot un deure que, com a poble, havíem de complir.

No va ser fàcil. A Prats teníem el handicap d’estar fora dels terminis de la plataforma nacional, la qual cosa implicava anar una mica a contrarellotge. Tot i així, l'entusiasme era evident i cada cop teníem més mostres de suport. La resposta positiva del poble va ser vital per comprovar que no ens estàvem equivocant i que, tot i el poc temps de què disposàvem, la consulta havia de tirar endavant.

Després d'unes setmanes de reunions, de parlar amb tothom, d'explicar-nos, de solucionar dubtes i fer totes les gestions necessàries, va arribar el dia “D”, el 13 de desembre. Són brutals les sensacions que experimentes quan, només llevar-te, ja saps que aquell no serà un dia qualsevol, que serà del tot especial. Quan ja ho tens tot a punt i arriba l'hora d'obrir les portes de col•legi electoral i dius “som-hi!”, t’adones que tot plegat és real i ja no hi ha marxa enrere.

Durant la jornada vius moments de tot tipus: d'espera, de sorpresa al veure votar gent que no t'esperaves, d'avorriment (com no, la jornada es llarga), d'anècdotes i moments divertits... Però sobretot el que més recordes són les mostres de suport, especialment de la gent del poble que dóna les gràcies per brindar-los l’oportunitat d'opinar lliurement. Sense oblidar el recolzament de diversa gent de la comarca i de la zona, desplaçada directament a Prats per donar suport a la consulta i mostrar el seu entusiasme (i també, perquè no dir-ho, la seva enveja sana al veure que al seu poble o ciutat no es duia a terme).

Cap al final de la jornada, quan es començava a entreveure que s’assolia l’índex de participació esperat (superant el 40%), els nervis i les pors es transformaren en entusiasme i alegria. Era reconfortant veure com molta gent s’acostava al col•legi electoral per preguntar com anava la participació i s'alegraven al constatar que el poble havia respost.

Tot i així, el punt culminant de la jornada va iniciar-se un cop es van tancar les votacions i va començar l'escrutini final. Ens vam reunir prop d'una cinquanta de persones per seguir el recompte. Aleshores vam poder palpar més directament l’efusiva resposta del poble, sobretot al constatar l'alegria de la gent que va celebrar efusivament els resultats obtinguts. Tanmateix, degut a les emocions contingudes i a la pluja de sensacions que es viuen, en aquell moment no ets capaç d’assimilar la magnitud de la diada. Tal com s’ha dit anteriorment, són els dies posteriors, ja des de una visió objectiva , que et permeten una visió global de l’esdeveniment i t’adones aleshores que no has organitzat només una consulta, sinó que has fet possible que el teu poble formi part d'un moment històric, essent conscient que el 13-D marcarà un abans i un després en l'avenir del nostre país.

És per això que animo a tots els habitants de Sant Martí, ara que teniu el privilegi de poder participar d'aquesta fita històrica, a votar sense complexes, sigui quina sigui la vostra elecció. I sobretot m'agradaria mostrar tot el meu suport a la plataforma Sesgueioles decideix, especialment en aquesta última setmana en que poden sorgir tants dubtes. Estic del tot segur que veureu una resposta favorable del poble aquest diumenge 25 d'abril, atès que la feina ben feta sempre és recompensada.

Per acabar, voldria donar-vos les gràcies, com a català i demòcrata, per formar part de tot aquest procés. Estem fent historia!

Joan Casamitjana Vilaseca